Mossèn Joan Alemany Esteve va morir el passat 11 de desembre a l’edat de 88 anys i va ser enterrat dissabte a Sant Sadurní d’Anoia, la seva població natal, després d’una multitudinària missa funeral a la Parròquia de Sant Ildefons de Barcelona, de la qual va ser-ne rector durant 34 anys. En aquesta celebració eucarística, presidida pel cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, hi van assistir prop d’un centenar de capellans i, tot seguit, es va fer un acte litúrgic molt concorregut a la Parròquia de Sant Sadurní.
Nascut a Sant Sadurní el 1920, mossèn Alemany va passar de jove per l’escolania de la parròquia, el grup de joves de l’Acció Catòlica en el temps de la República i el teatre de la Cambra. També va formar part de la lleva del biberó, va ser ferit a la batalla de l’Ebre i conduït més tard al camp de concentració d’Arles-sur-Tec. Va estudiar filosofia i teologia a Comillas (Cantàbria) i ciències polítiques i socials a Lovaina (Bèlgica). A Suïssa va establir contacte amb Leclercq i el llegendari fundador de la JOC, Josep Cardijn. Durant aquella època va aprendre la importància de ser acollidor, comprensiu i romandre obert a tothom.
Va fundar, juntament amb l’escriptor Emili Teixidor l’escola Patmos, que més tard es va fusionar amb l’escola Betania, dos referents d’innovació educativa en ple franquisme. Fins el 1960 va ser professor de l’Escola d’Assistents Socials i més tard del CIC. Cal destacar que l’any 1959 mossèn Alemany va fundar l’Escola de Periodisme de l’Església, la primera que no depenia del règim franquista, i de la qual van sortir destacats periodistes. L’any 1981 va ser un dels fundadors d’Acció Solidària Contra l’Atur.
Com a sacerdot va exercir el seu ministeri a les parròquies de Sant Medir, Sant Fost de Campsentelles i Sant Ildefons, a la vegada que va formar part de la generació de capellans que van impulsar amb entusiasme el Concili Vaticà II a Catalunya. Mossèn Alemany, que també va ser vicari episcopal i delegat episcopal, ha deixat una forta petjada a totes les parròquies, barriades i pobles on ha treballat, inclòs a Sant Sadurní, on venia cada any per Festa Major. L’Ajuntament del seu poble natal li va fer un homenatge el 18 de juny de 2004 en un acte celebrat a la Capella de l’Índex. D’altra banda, la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi el 1994, mentre que l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d’Honor de la Ciutat l’any 2003.
Més enllà de tots aquests reconeixements, el tret de mossèn Alemany que destaquen totes les persones que l’han tractat és la seva bonhomia i el seu compromís a favor d’una Església catalana viva, arrelada al país i a la seva gent.