Sant Sadurní d'Anoia és també una vila on conviuen aspectes com l'art, la cultura i les festes, en perfecta harmonia.

Una de les grans riqueses culturals de qualsevol nucli és l'arquitectura, clar reflex del pas dels anys i signe distintiu de l'evolució dels pobles. Un bon exemple d'aquest fet és l'ermita preromànica de Sant Benet d'Espiells, datada del s. X-XI, al nucli agregat d'Espiells. O el campanar gòtic (segle XVI) de l'església parroquial de la vila, reformada entre 1924 i 1926. Es distingeixen també la torre carlina de la Font del Mingo, datada del 1873, i la capella de l'antic hospital.

L'expansió econòmica de Sant Sadurní d´Anoia es reflecteix en la varietat de formes arquitectòniques i artístiques. Quant a l'arquitectura, el municipi té diversos estils. Però els estils més importants i representatius són l´eclecticisme i el modernisme (1850-1900). Passejant pels carrers de Sant Sadurní d'Anoia es poden trobar varietat d'exemples: carrer Diputació, Dr. Escayola i Montserrat, entre altres.

Com a mostres del modernisme català despunten el conjunt de les caves Codorniu (1906), catalogat com a Monument Historicoartístic Nacional, i les caves Freixenet (1927), a les quals crida l´atenció la magnífica cornisa ondulant decorada amb ceràmiques vidrades de colors. Al centre del poble, el modernisme sovint deriva cap a una barreja d´estils propera a l´eclecticisme, que és manifest a la casa Lluís Mestres (1909), Cal Rigol (1903), Cal Calixtus (1885), l'Ateneu Agrícola (1908-1909), la Casa Consistorial (1896-1900) o als Magatzems Santacana Roig (1905). Aquests edificis dibuixen l'eix del nucli històric de la vila, que s'ha transformat recentment en zona de vianants i centre comercial. A les caves més antigues de la vila, també hi ha exemples clars d'aquests estils, encara que són una mica peculiars a causa de les característiques de les caves.