El passat cap de setmana els agents rurals van rebre un avís d'un veí alertant de la presència d'un niu de vespa asiàtica a un arbre situat al nucli de Monistrol d'Anoia. Un cop feta la inspecció, es va confirmar que es tracta d'un niu actiu de vespa velutina, de mig metre de diàmetre, situat a uns 20 metres del terra.
Es tracta d'una espècie que es va establir inicialment al nord-est de Catalunya, de mida inferior a la vespa autòctona, aspecte més fosc i amb l'abdomen de color groc-taronja, i que és molt agressiva envers l'apicultura i flora silvestre, ja que ataca les abelles i altres comunitats pol·linitzadores.
Els mecanismes de lluita són molt limitats i d'una baixa eficiència, i en països amb anys de presencia de l'espècie com França, bona part de les mesures es centren en un seguiment de l´expansió de l'espècie, treballs de recerca, control de nius (vespers) problemàtics, mesures d'adaptació i paranys de captura en abellars que pateixen atacs.
Des del Servei de Salut es demana que si algú detecta la presència d'un niu o sospita que es podria tractar d'aquesta espècie es posi en contacte amb el departament per mitjà del mail salut
El comportament de la vespa asiàtica no és agressiu amb les persones, excepte quan estem a pocs metres d'un vesper. A més de 5 metres de distància del niu no acostuma a haver perill i quan s'estan alimentant o bevent aigua i d'altres líquids no presenten cap comportament agressiu cap a les persones encara que aquestes estiguin a prop.
De tota manera en aquests casos s'ha d´evitar entrar en contacte amb aquests insectes i molt rarament hi pot haver un atac. Només en casos de tocar directament una vespa o intentar capturar-la la picada pot ser molt probable. La majoria de persones atacades per les vespes asiàtiques presenten símptomes locals de dolor, vermellor i inflamació de la zona de penetració del verí, que desapareix després d'uns quants dies.
La vespa velutina
Al maig apareixen les primeres obreres d'aquest niu i són aquestes les que sovint, en la majoria de casos, fabriquen un nou niu (niu secundari) en una nova ubicació, en el qual s'instal·larà la colònia definitiva d'aquell any.
A la tardor la reina pot produir, de mitjana, unes 200 vespes reines que fundaran noves colònies a l'any següent, depenent dels recursos de la colònia fundadora.
A l'hivern, els mascles i obreres moren, i el 95% de les reines també, en no sobreviure a les condicions hivernals. De les reines que sobreviuen a l'hivern, un altre 90% moren per competència directa entre les reines fundadores a la primavera següent. Tal i com succeeix en altres vèspids socials, les reines lluiten entre elles, sovint fins a la mort, usurpant els nius embrionaris.
Podeu obtenir més informació al web de Diputació de Barcelona
I aquí teniu una imatge comparativa de diverses espècies.
